La vivenda típica de Formentera s'ha de separar en dues èpoques; per una banda, les cases de terrat pla del s. XVIII, que perduraren fins mitjan s. XIX, i per altra, les cobertes amb teules en doble vessant; tots dos estils, tot i guardar una distribució interior semblant, ofereixen un aspecte exterior prou diferenciat.
El primer tipus és el que varen introduir els repobladors eivissencs durant el s. XVIII, tot i que més senzill i auster que a l'illa d'Eivissa. Bàsicament, les cases constaven d'una estança allargada, anomenada porxo, a un cap de la qual s'hi trobava una gran xemeneia que servia de cuina. A la part posterior de l'esmentat porxo, i amb porta dins el mateix, hi havia dues cambres que servien de dormitoris. Les parets d'aquestes cases es feien de pedra i fang. El sostre s'aguantava amb bigues de savina, a sobre de les quals s'hi col.locava una capa de taulonets de la mateixa fusta, anomenats tegells; després s'hi posaven algues, que servien d'aillant i, finalment, diferentes capes de terra, la darrera de les quals era d'argila, que feia de pel.lícula impermeable, amb la finalitat que l'aigua de pluja s'escorregués.
L'arquitectura de teula guarda més o menys les mateixes distribucions de les cases anteriors (tan sols es creixen un poc més les finestres), amb la diferència que se substitueixen les cobertes d'alga i argila per unes altres disposades en doble vessant, fetes de bigues de fusta, mitjans, i a sobre teules. En aquest tipus de cases s'usava bastant el marès (pedra arenosa molt abundant a l'illa), especialment a les finestres, les arestes, i per fer tabics interiors. També és ben usual en aquestes cases l'enramada, feta també de teula, que se situa a la façana principal, per resguardar la porta del sol l'aigua.
Casa rural
Tot i no poder-se tractar com a grans obres arquitectòniques, no es poden deixar de mencionar les parets de pedra i les cisternes de capella, donat que marquen molt el paisatge de Formentera. Les parets que s'estenen al llarg de l'illa s'han fet durant diversos segles amb la finalitat de separar les propietats de les diferents famílies, mentres que el gran nombre de capelles pertanyents a cisternes i a aljubs fa que també arribin a ser un element ben característic del paisatge illenc.
Les esglésies : L'edifici més antic destinat a l'ofici religiós és la Capella de Sa Tanca Vella (antigament anomenada Capella de Sant Valero). Es tracta d'una petita estança de planta rectangular i coberta amb volta de mig canó. El seu origen es remunta al s. XIV, quan el bisbe que hi havia en aquells temps va permetre la seua construcció, donat que els formenterers estaven molt allunyats de la Parròquia de Santa Maria d'Eivissa (actual Catedral).
Pared típica de piedra seca.
Així com el repoblament de l'illa durant el s. XVIII s'anava consolidant, la capella de Sa Tanca Vella s'anava quedant petita, de manera que el 15 de maig de 1726 es començà la nova església de St. Francesc Xavier, inagurada el 1738. Aquest temple va ser concebut com a fortificació (de fet, guardà artilleria fins 1830 aproximadament). Consta d'una sola nau rectangular, bastant allargada, i coberta amb volta de mig canó, a sobre de la qual s'hi troba la casa parroquial, fet que condiciona la gran alçada de l'edifici a la seua part posterior. Són destacables les portes de l'entrada, recobertes amb làmines de ferro per ser així més resistents.
La segona església, en ordre cronològic, és la del Nostra Senyora del Pilar, a La Mola, inagurada el 1784. És la que més s'assembla a les d'Eivissa, amb les parets exteriors ben emblanquinades. També és d'una sola nau i està coberta amb volta de mig canó, tot i que les seues dimensions són més reduïdes que les de St. Francesc. La de La Mola té la casa parroquial al costat, així com un porxet a la façana de davant, protegint l'entrada del temple.
La més recent és la de Sant Ferran de Ses Roques, acabada cap el 1890: té planta en forma de creu llatina, originada per dues capelles fondes a cada costat de l'altar. El sostre també es troba cobert amb volta de mig canó. És la més petita de les tres esglésies de l'illa.
Torra de defensa
Torres de defensa: Les torres que es conserven a Formentera es varen construir durant el s. XVIII amb l'objectiu de servir de punts de vigilància al llarg de la costa i poder alertar a la població de possibles incursions marítimes. La més antiga és la de Sa Guardiola, a l'illa d'Espalmador, que va ser construida entre 1749 i 1750. Posteriorment s'anaren fent les restants: la de Punta Prima, la de La Gavina, la des Cap de Barbaria i la des Pi des Català. Totes són d'estructura similar: tenen planta circular, més ampla de la base que de la part superior, i amb planta baixa i primer pis: les dues plantes es troben cobertes amb volta. La porta d'entrada es troba situada a l'alçada del segon nivell, a fí de fer-hi més difícil l'accés. Les obertures són petites escletxes, i els murs, de notable gruix, estan fets de pedra i argamassa.
|
Iniciar sessió
nou usuari
Mediterrània
Networks, S.L. |
avis legal |
publicitat |
contacte |
info 
