Els balls, la música i els instruments, junt amb les vestidures antigues són part dels costums i tradicions que els grups folklòrics de l'illa encara mantenen vius. Aquestes activitats musicals representaven el vessant més ociós i festiu de la societat formenterera. El seu àmbit (exceptuant dies de festa assenyalats) era més aviat íntim i familiar, de manera que les xacotes sorgien de manera més bé espontània en els porxos de les cases, a la nit durant la vetllada, quan s'ajuntaven alguns veïns: allí, vora el foc, es cantava, es contaven contes i es ballava.
 Ball pagés
EIs Balls:
Es caracteritzen per un paper molt diferenciat entre l'actitud de l'home i la de la dona: aquesta adopta un posat submís i impertorbable, mentres va descrivint un recorregut en cercles, moguent-se a passes molt menudes al voltant de l'home, que té un paper més dominant: es mou a salts, de forma viva i enèrgica, seguint el ritme que imposen els instruments.
D'entre els balls que es realitzen s'han de destacar els més antics: la curta, que era el que s'usava per obrir el ball i algunes vegades també per acabar. La llarga, que és la dansa que més es ballava, i que es caracteritza per tenir un ritme més ràpid que la curta. Sa filera, que és una llarga que realitza un home amb dues o tres dones, disposades en fila, i ses nou rodades, que és el més diferenciat, ja que el ballador no es mou saltant, sinó mitjançant passes menudes, de tal manera que la parella realitza un recorregut concèntric per trobar-se al mig i donar una rodada junts, fins a nou vegades.
Els instruments i les cançons:
Pel que fa als instruments musicals s'ha de destacar que són tots de percussió i de vent, de manera que no se'n feien servir de corda. Dins els de percussió s'hi troba el tambor, fet d'un troç de soca de pi que es buida i se li col.loquen pells als extrems; es decora pintant la riscla (cos de fusta). Un altre dels instruments són les castanyoles, fetes de fusta de ginebre i decorades amb incisions en les seues cares externes; les seues mides són variables, a l'igual que el so que produeixen, més greu o més agut segons la forma de les cavitats interiors.
La mateixa persona que sona el tambor també s'encarrega de la flaüta, feta de fusta de baladre amb l'embocadura d'estany. Només té tres forats, dos dalt i un baix, que es tapen i es destapen amb els dits de la mà esquerra, al canell de la qual es penja el tambor que es percudeix amb un bastonet de fusta subjectat amb la mà dreta. Aquest grup d'instruments, tambor, flaüta i castanyoles eren els que donaven música a les ballades, mentres que l'espasí, una mena de full d'espasa que es fa sonar amb una vareta de ferro més curta, també feia conjunt, encara que només en un cas molt assenyalat: durant les Caramelles: uns càntics tipus recitatiu escrits en català antic (possiblement de l'Edat Mitjana) i acompanyats de música, que s'interpretaven a les esglésies la Nit de Matines (Nit de Nadal).
També s'ha de mencionar, com a instrument de vent, la xeremia: aquesta funciona amb mecanisme de llengüeta, i està feta de canya, amb una longitud inferior als vint centímetres. Té un nombre variable de forats que oscil.la entre els tres i cinc. Es tracta d'un instrument que el fabricaven els pastors mentres cuidaven el bestiar, i que no se sonava simultàniament amb ningun altre.
Quant a les cançons, s'ha de dir que són lletres en forma de versos de 7 síl.labes, amb rima consonant en els parells, al final dels quals es fa una vibració gutural molt característica. La temàtica de les lletres sol ser amorosa i carregada de dobles sentits: tant les que canten els homes com les dones. La tonada que s'usa és molt pobra melòdicament, assemblant-se més a un recitatiu que a una cançó; diferentes persones hi han apuntat, en aquest tipus de melopea, reminiscències del món àrab.
 Castanyoles del folklore típic.
Les vestidures.
Les robes més anigues es fabricaven a la mateixa illa, a partir del lli i la llana que es produia, i que després es teixia amb els telers que hi havia a les cases. Els homes portaven calçons molt amples i ruats de la cintura però que a la part baixa s'estretien; les camises usades eren de lli, i al cap hi duien un barret gran de llana que solia ser negre o vermell.
El calçat consistia en espardenyes d'espart o de pita
Per la seua banda, les dones portaven una falda llarga i estreta anomenada gonella, feta de llana negra, un mantonet fosc i estampat, i pel cap, un mocador similar al mantonet. Les espardenyes eren d'espart i pita. A finals del segle XIX aquestes modes anaren evolucionant, de manera que els homes passaren a portar calçons de pana, amb un tall més clàssic, i una mena de jaqueta fosca anomenada samarreta; solien portar capell de feltre, i el calçat de pita es va substituir per un altre amb les cobertes de lona o bé per sabates de pell. La roba de les dones també va sofrir canvis: les antigues gonelles negres i estretes passaren a ser més amples i de teles més fines (seda, llana fina), sempre de colors foscos. Al cos hi portaven una espècie de jaquetó molt ajustat anomenat jac, i al cap, mocador de llana o de seda. Per assistir a missa els dies més assenyalats, en lloc del jac duien un mantonet, i a sobre d'aquest (a manera de pectoral) s'hi posaven les prendes, fetes dor, i formades per una creu i un o més collarets que anaven d'una espatlla a l'altra, subjectats amb agulles. També formaven part d'aquestes prendes els anells, els botons dels punys i les arracades.
CALENDARI DE BALLADES I CANTADES PAGESES A FORMENTERA
30 de maig (Sant Ferran): ballada a la plaça de l'església de St. Ferran.
24 de juny (Sant Joan): ballada a la plaça de l'església de St. Ferran.
16 de juliol (Mare de Déu del Carme): ballada al port de La Savina. A la nit, cantada pagesa al Casal de Jubilats de la mar (La Savina).
25 de juliol (Sant Jaume): ballada a la plaça de l'església de St. Francesc. Cantada pagesa al Casal de la Tercera Edat de St. Francesc..
5 d´ agost (Santa Maria): Ballada a la plaça de l'església de St. Ferran. Cantada pagesa al Casal de la Tercera Edat de St. Francesc..
Dissabte anterior al 12 d´Octubre: ballada al Mollet des Caló.
12 d´octubre (Mare de Déu del Pilar): ballada a la plaça de l'església de La Mola.
3 de desembre (Sant Francesc Xavier): ballada a la plaça de l'església de St. Francesc.
26 desembre ("Mitjana festa de Nadal"): ballada a Cala Saona.
|