Formentera és una illa moderna però que a la vegada ha sabut mantenir vives les tradicions i els costums que conformen la personalitat i la manera de viure de la seva gent.
Algunes d'aquestes feines tradicionals que encara perduren són:
Les matances: Antigament els productes que s'elaboraven a partir de la carn del porc eren una font important d'alimentació. Al mateix temps, el dia que es sacrificava l'animal era, a més d'un dia de feina, una mena de festa en la que s'ajuntaven veins i parents per ajudar en les diferents tasques. Avui dia, el vessant alimentari no té una importància tant vital com anys enrere, tot i que els productes resultants són molt apreciats.
Matança del porc.
La verema: Fer el vi és sempre una festa. Es reuneixen amics i familiars per recollir el raïm i després fonyar-lo i extreure'n el suc que després fermenta i es converteix en vi, l'elaboració del qual ha variat poc en els darrers segles. El vi de Formentera té graduació elevada, és de sabor aspre i color fosc. Ideal per acompanyar les carns i el guisat de peix.
Pastar: És tot el procés d'elaboració del pa. Aquesta feina, fins no fa molts anys, era habitual un mínim d'una vegada per setmana a totes les cases de Formentera. El blat, de la seua pròpia collita, es portava al molí per convertir-lo en farina, la qual després es pastava dins un gibrell i se'n feien pans, coques i bescuit. Mentrestant, però, ja es feia foc al forn -el que aquí s'anomena conrar es forn- per després coure la pasta.
Pà tradicional fet amb productes naturals i foc de llenya.
Tirada de galls: És un joc que era habitual antigament els dies de festa. Consisteix en llençar una bolla de fusta de ginebre -que no sempre és del tot esfèrica- cap a un conjunt de bitlles de la mateixa fusta situades a uns 50 metres; la finalitat és tombar-ne quantes més millor. Però el fet que ni el terreny ni la bolla són del tot regulars no ajuda massa en la tasca. Els participants paguen un tant per quatre tirades a l'organitzador de la partida. El premi, com no podria ser d'altra manera, és un gall.
Pesca: De forma paral.lela a la pesca professional, moltes persones encara la segueixen practicant amb els mètodes antics -sempre com a activitat ociosa i pel consum personal o familiar-. Els ormejos més comuns són el volantí, el curricà, el palangre i les xarxes. A més, també es fan servir el morenell, la llença, el rall, el bolitx, etc, amb els quals es pesquen gran varietat d'espècies.
Caça: Aquesta activitat compta a l'illa amb un gran nombre de practicants. La modalitat més estesa és la que només usa els cans com a única arma, de manera que la destresa del caçador i dels seus gossos (podenc eivissenc -raça autòctona-) és el més important. Els cans són els encarregats de rastrejar, localitzar, perseguir i caçar la presa, que generalment és un conill. Hi ha altres formes de caça tradicional, encara que moltes estan prohibides per ser poc respetuoses amb el medi: trampes, filats de canya, filats d'ala, vesc (pega), etc.
Peix sec: Algunes espècies de peix, com la ralla o el milà -entre altres- es poden deixar assecar. Per fer-ho s'usa la parrera, que consisteix en una savina totalment seca -de manera que només conserva la part de fusta sense carrasca ni fulles-. Aquests arbres els situen a llocs assolellats i ventosos, ja que en ells es penja el peix salat i tallat per assecar (veure apartat de gastronomia).
Ballades: Són reunions de caràcter festiu en les quals es balla el ball tradicional o ball pagès. Se celebren en dates assenyalades: les festes patronals dels diferents pobles, Nadal, etc. Antigament, a més d'aquestes -que es feien i se segueixen fent a les places dels pobles-, se'n celebraven a eres, camins o a l'interior de les cases pageses durant les vetllades -aquestes eren les que tenien un caràcter més natural i espontani-.
Cantades: Contitueixen una de les màximes manifestacions de la música tradicional de l'illa. Antigament eren freqüents a les cases particulars, a la nit, durant les vetlles. Els cantadors o cantadores canten cançons redoblades -les més arcàiques- o bé glosades.
Gloses: Són el més clar exemple de la rica tradició oral pitiüsa. Consisteixen en històries de caire satíric, humorístic, eròtic o reivinidicatiu, i que conjuguen unes rimes més o menys esmerades amb grans dosis d'imaginació.
Eren moltes les feines i els oficis artesanals que ja s'han perdut o que estan en camí de fer-ho. Per anomenar-ne un, el que fa aquesta majora vestida a la moda antiga: filar llana. S'aprofitava gran quantitat de matèries primeres, i aquesta no era una excepció.
Filaments de llana, una costum ja casi olvidada.
Després de tondre les ovelles, la llana es rentava i després les dones més majors s'encarregaven de filar-la. El fil resultant s'usava per teixir tela amb telers casolans o bé per fer diferents prendes de punt, com calcetins o mitjons.
|
Iniciar sessió
nou usuari
Mediterrània
Networks, S.L. |
avis legal |
publicitat |
contacte |
info 
