El passat històric de Formentera, sense ser ser excessivament ampli, és prou interessant pel fet que a l'illa es troben testimonis d'un bon ventall de pobles i cultures diferents. Per desgràcia,ens han arribat poques restes arqueològiques d'aquells temps, però les que tenim es troben en relatiu bon estat de conservació. La presència d'habitants a l'illa s'ha desenvol.lupat d'una manera més o menys estable, tret d'algunes excepcions que tot seguit es detallaran.
Dels primers habitants de l'illa es desconeix quasi tot -a diferència d'Eivissa, de la qual se sap que l'any 654 a.C. es fundà, a Vila, una factoria cartaginesa-. A Formentera aquella presència va passar pràcticament desapercebuda. Abans dels cartaginesos, però, Formentera va estar habitada per altres pobles, dels quals ens han arribat les restes del sepulcre megalític de Ca Na Costa (2000 a.C., aproximadament), i petites peces de ceràmica trobades a La Mola, similars a les trobades al jaciment de Ca Na Costa. Arreu de l'illa també s'han trobat restes de ceràmica de diferents èpoques. Qui sap si púnics, fenicis, grecs, romans... el que és cert és que d'aquest periode de la història de Formentera poca cosa se'n sap, i els únics testimonis escrits ens arriben a través de breus referències, fetes, quasi totes, per navegants de l'època.
Sepulcra megalític de Cana Costa
Dels grecs no en queda cap rastre físic, però el seu llegat perdura encara en el noms que designa les illes d'Eivissa i Formentera, Phityusas -illes de pins- i en el de Formentera, Ophiussa, que vol dir illa de serps. Tal denominació resulta extranya, i més si es té en compte que mai hi ha hagut constància de l'existència d'aquests rèptils.
Tal com s'ha dit abans, a Formentera hi va haver presència cataginesa, tot i que de forma molt minsa. Després va venir el torn dels romans, que ens deixaren obres com el Castellum romà de Can Pinsi: consisteix en uns fonaments pertanyents a algun tipus de construcció de caire defensiu, fet que podria indicar la presència permanent de destacaments de soldats romans. És també d'aquesta època el nom actual de Formentera, que prové del llatí frumentus -blat- i que s'anomenava així pel bon resultat que donava aquest cereal a les terres illenques. Després de la caiguda de l'Imperi Romà arriba el dels vàndals i bizantins, que ja han estès per tot Europa. Durant el s. X arriba a l'illa la dominació àrab, que ells mateixos l'anomenen koluyunka -ovellera-. Aquesta cultura va tenir una activitat molt intensa a l'illa, especialment en el camp de l'agricultura: dels àrabs s'heredaren sistemes d'extracció d'aigua com les sénies i les canalitzacions per portar l'aigua als safarejos i distribuir-la pels cultius. També se suposa que alguns dels aljubs més antics de Formentera poden datar d'aquella època, a més d'abundants restes ceràmiques trobades. L'any 1235 Guillem de Montgrí, arquebisbe de Tarragona, va conquerir Eivissa i Formentera. El 1246 Montgrí atorga a Berenguer Renart terres de Formentera a canvi de repoblar l'illa, tal com recull el document d'infeudació. Degueren ser els fills i néts d'aquells primers pobladors catalans que, durant el s. XIV aixecaren una capella anomenada Capella de Sant Valero, més coneguda, avui dia, com Capella de Sa Tanca Vella, situada en el poble de Sant Francesc Xavier.
Durant els segles XV i XVI Formentera va restar despoblada degut al perill que suposaven les freqüents incursions turques i algerines. L'illa es va arribar a convertir en una mena de refugi per a la pirateria, on podia trobar menjar, aigua, fusta, a més de servir d'escut per amagar les embarcacions i preparar els atacs contra la veïna Eivissa. A més, també s'ha de tenir en compte la proliferació de malalties infeccioses, com la pesta, que afectaren tota la costa mediterrània: Formentera no en va ser una excepció. No va ser fins l'any 1695 quan un eivissenc anomenat Marc Ferrer va rebre, de mans del Rei, la concessió de la mitja llegua quadrada de territori formenterer que havia demanat en repetides ocasions. A aquest eivissenc se'l considera el primer formenterer del repoblament modern. Uns anys més tard el Rei torna a fer donació de terres a Marc Ferrer i al seu gendre, Antoni Blanc. Els actuals pobladors de Formentera són descendets seus i de les moltes famílies eivissenques a les quals ells establiren porcions del territori rebut del Rei. A partir de mitjan s. XVIII l'illa es començà a poblar a bon ritme: abans d'entrar en el XIX ja s'havien assolit els 1000 habitants, mentres que avui dia ja es sobrepassen els 7000. Tradicionalment la gent de l'illa havia viscut de l'agricultura, la ramaderia i la pesca, a més dels ingressos que podien aportar els jornals de feina a les Salines -extracció de sal-. Però, degut a l'augment de la població, aquests recursos es varen fer insuficients i, per això, cap a mitjan s. XIX molts homes varen haver d'embarcar-se i emigrar cap a Amèrica per intentar cercar una nova font d'ingressos per subsistir. Aquest moviment migratori dels homes formentereres va fer que des d'Eivissa es conegués Formentera com s'illa de ses dones. Al llarg del s. XX la història de Formentera és més o menys paral.lela a la resta del territori espanyol. Com tot el país, va sofrir les conseqüències de la Guerra Civil de 1936, així com la seua dura postguerra. Nombrosos formenterers varen morir a causa de la intolerància dels seus botxins. En record d'aquells anys queden les restes d'un camp de presoners a La Savina, conegut amb el nom des Campament, així com un dipòsit de combustible per a aeroplans situat al costat oest de S'Estany Pudent.
A partir dels anys 60 la vida a l'illa comença a canviar amb l'arribada dels primers turistes. El model econòmic tradicional sofreix també aquestes modificacions, ja que es passa de la pràctica hegemonia del sector primari a un model terciari o de de serveis. Avui dia Formentera depèn econòmicament del turisme, ja que tots els llocs de feina en depenen, de forma directa o indirecta.
|
Iniciar sessió
nou usuari
Mediterrània
Networks, S.L. |
avis legal |
publicitat |
contacte |
info 
